Fa uns dies, mentre esperava que comencés el partit del Barça contra el Xerez, vaig aprofitar per veure una estoneta d’alguns dels telenotícies que s’emetén cada vespre per televisió. En concret, el de TV3, el de Cuatro, el de la 2, el d’Antena3 i el de Tele5. Aquest passeig per la graella infotelevisiva em va portar a dues reflexions conegudes per tots, però que tinc ganes d’exposar: – El format del mitjà fa que, en tots els casos, el degoteig de notícies sigui rapidíssim, constant i continuat, sense deixar marge a la reflexió. Encara no has pait una notícia i ja te’n han exposat dues o tres més. Un fet evident que sovint ens passa per alt. – Dels cinc informatius dels que us parlo es poden distingir dos grans grups de telenotícies, que difereixen en el plantejament de base. És evident que NoticiasCuatro, el TN de TV3 o La 2 Noticias són espais informatius diferenciats, però (al marge d’ideologies) el contingut i el tractament de les notícies em sembla que mantenen els marges de normalitat i rigorositat informativa mínima que s’ha d’exigir a un mitjà audiovisual de masses. A Tele5 o Antena3, en canvi, el plantejament de base es bastant diferent. Fèia temps que no me’ls mirava i realment el sensacionalisme, la banalitat i l’alarmisme es converteixen en el pal de paller dels seus informatius. Per exemple, a l’informatiu d’Antena3 van emetre, en menys de 30 segons, imatges d’una gavinetada i un atropellament intencionat i reiterat a Israel. Misèries que no caldria ensenyar i que, des del meu punt de vista, no aporten absolutament res, més enllà del morbo. Només el to dels periodistes explicant les notícies ja denota tendència a l’alarma.