Alguns comentaris sobre la presa de possessió

27/12/2010

Ja tenim nou President de la Generalitat de Catalunya, el 129è. Artur Mas ha pres possessió del càrrec amb un discurs de més de 10 minuts que m’agradaria comentar: En línies generals el discurs del nou President em sembla que ha estat a l’alçada. Per començar destaco positivament el fet que el President no hagi llegit. Durant els darrers anys aquest fet no era habitual. I em sembla que veure que un líder polític no llegeix en els moments importants transmet confiança. El fet que Mas es senti privilegiat de ser President és més que normal, i aquest era el moment de dir-ho. Val a dir, però, que alguns moments del discurs m’han transmès certes sensacions que també em va transmetre el vídeo de campanya. Massa referències a sí mateix. El dia a dia de molts ciutadans i ciutadanes és fotut i no crec que sigui moment d’excedir-se a l’hora de repassar la trajectòria personal. Més aviat em sembla que no toca. Tot i això, durant el discurs hem pogut veure la cara més humana de Mas quan ha reconegut que el que està vivint durant les darreres setmanes el té una mica “atabalat” i quan ha assumit que està en deute amb el pòsit de confiança rebut per part de la ciutadania. El nou President també ha recordat que el context actual genera confusió i pors, i ha apel·lat a la responsabilitat col·lectiva parlant del “deure moral (de la societat catalana) d’aportar”. En aquest sentit, cal recordar que els nivells d’aportació de la societat catalana també dependran dels instruments i oportunitats que promogui el nou govern. El discurs també ha servit per aclarir la seva essència com a líder. Més enllà de l’època de la resistència, Mas es defineix com un constructor d’una nova generació, i que forma part d’un engranatge històric. Em sembla encertat marcar perfil en aquest sentit. Fa massa temps que recordem als Pujols, Maragalls i González com a líders carismàtics a qui la seva biografia els va forjar. Això s’ha acabat, és cert. Ara cal, però, passar de les paraules als fets i demostrar que, efectivament, la nova generació que representa el President té capacitats per tirar el país endavant amb solidesa. Les referències a la plenitud nacional també han aparegut. Era imprescindible. Altra vegada, però, aquest posicionament s’haurà de portar a la pràctica si no es volen frustrar expectatives ciutadanes. El President ha deixat clara la necessitat de ser pacients. I em sembla bé, però hem d’evitar que el viatge es converteixi en una travessia eterna. Les referències a la crisi econòmica, en canvi, han aparegut menys del que em pensava. En definitiva, un discurs clar i entenedor, que genera expectatives i que simbolitza l’inici d’una nova etapa per Catalunya. Seria una llàstima que no siguem capaços de construir-la entre tots! Que així sigui depèn, primer de tot, del nou timoner.