Un dels arguments crítics amb la participació es fonamenta en posar de manifest que la participació és lenta, retarda la presa de decisions i, per tant, converteix la democràcia en quelcom poc eficaç. Efectivament, apostar per la participació suposa prioritzar la intel·ligència a la rapidesa. De totes maneres, i per començar, caldria recordar que, amb participació o sense, la lentitud és força present en el disseny i desenvolupament de la majoria de polítiques públiques. En tot cas, l’argument de la lentitud que genera la participació es pot rebatre destacant que per a generar intel·ligència col·lectiva necessitem introduir criteris ciutadans en la definició de les polítiques. I sí, això requereix temps. Els defensors dels processos participatius entenen que l’encert i l’eficàcia de les decisions depèn de la seva intel·ligència, i no de la seva rapidesa. Posem un exemple. Què preferim? Un projecte de revisió d’un Pla d’Ordenació Urbanística que determinarà el futur territorial d’un municipi fet de forma relativament ràpida, i només per tècnics? O potser serà més intel·ligent definir la planificació urbanística complementant els criteris dels tècnics (imprescindibles) amb reflexions, matisos i aportacions de la societat civil?