Planificació estratègica, la clau davant la incertesa

24/10/2011

Article de Daniel Tarragó. Soci-Director de Neòpolis, publicat a El Punt Avui (15/10/11)

Vivim en un temps líquid, en què les empreses naveguen per un mar d’aigües turbulentes sota una tempesta d’incertesa intensa que sembla que encara trigarà algun temps a escampar. És per això que es fa imprescindible disposar d’un full de ruta que ens marqui el rumb a seguir i que ens il·lumini a mitjà i a llarg termini. Necessitem una guia, un far que ens insinuï el camí per entomar un context complex, dinàmic i volàtil, d’una forma oberta i flexible.

Donar lliçons en aquests temps és, a vegades, més que agosarat; hi ha qui recomana contenció de despeses, hi ha qui aposta per la inversió, per treballar el valor del producte, obrir nous mercats, internacionalitzar-se, etc. Quin ha de ser el camí?

Si fem un símil futbolístic, no n’hi haurà prou amb tenir bons defenses, bons davanters o un bon mig camp, l’èxit serà la perfecta execució del treball en conjunt. L’èxit d’un equip serà l’entrenador, els jugadors o la filosofia i la tàctica de joc? L’èxit de l’empresa depèn dels seus directius, els seus treballadors o una bona planificació estratègica? La resposta és senzilla: tot a la vegada.

La profunda transformació social, econòmica, laboral i financera que estem experimentant, així com la pèrdua de referents culturals i polítics, converteixen el futur en un escenari desconegut i sovint amenaçador. És per tot això que l’aposta per elaborar una planificació estratègica sembla quelcom ineludible. Les empreses, avui més que mai, necessiten donar resposta a tres grans interrogants: on som?, on volem anar? i com hi hem d’arribar?

Si volem afrontar el futur amb garanties d’èxit no ens queda més remei que valorar la situació actual i preparar-nos per fer-hi front en les millors condicions. Es tracta d’anticipar-se per adaptar-nos al present i preparar-nos per al futur.

Un pla estratègic és una aposta de futur, però, sobretot, és una aposta de futur col·lectiva. Els directius d’una empresa poden promoure un pla estratègic, però aquest ha de ser el pla de tota l’empresa. Planificar-se estratègicament és una forma de pensar i afrontar el futur, però en el context actual serem més efectius si ho fem entre tots. Es tracta d’una conxorxa col·lectiva, un reconeixement que la força està en la suma, una forma d’assumir que només ens en podrem sortir col·lectivament.

La manera de fer un pla estratègic pot ser molt variada, tot i que sempre inclou dos moments bàsics: el diagnòstic (on som), i les propostes (on volem ser i com arribar-hi). El diagnòstic ha de ser acurat i encertat, però no cal que sigui extremadament detallat ni tècnicament molt sofisticat. No podem perdre de vista que ha de ser un projecte compartit entre tots els membres de l’empresa i cal que sigui comprensible, entenedor i acordat entre les parts.

Pel que fa a les propostes, el més rellevant, de nou, és que aquestes hagin estat construïdes col·lectivament i que siguin prou compartides per tots. Només així en podrem esperar un desenvolupament efectiu.

L’èxit de la planificació estratègica depèn més de l’elaboració conjunta d’aquesta que de qualsevol altre atribut tècnic. La lògica del bottom-up és fonamental.

D’un pla estratègic l’empresa n’ha d’esperar una orientació, una guia i sobretot un espai de col·laboració que genera compromisos i sinergies. Es tracta en bona part de resultats intangibles, però de gran valor i impacte sobre el funcionament del conjunt de la companyia. Enfront d’altres tipus de planificacions de caràcter més operatiu, que persegueixen millorar l’eficàcia i l’eficiència de les actuacions empresarials, un pla estratègic ha de generar intel·ligència col·lectiva. Davant dels reptes d’una societat complexa i d’una crisi econòmica i financera dura, llarga i desconcertant és evident que cal treballar bé (de forma eficaç i eficient) però, sobretot, cal que pensem adequadament (generem intel·ligència).