En la darrera entrada plantejava la importància de promoure la participació ciutadana al món local amb paciència, sense pressa i, sobretot, amb constància. Ho feia a través de tres interrogants bàsics: què, per què i com. Per continuar amb la reflexió proposo afegir un quart interrogant; qui (participa)? La política té (o hauria de tenir) poc a veure amb un centre comercial. Convertir els ciutadans en clients no és una bona opció en una societat complexa i de canvis ràpids i constants. Els clients d’un centre comercial sempre tenen la raó. Un ciutadà, en canvi, és aquell que s’involucra en la presa de decisions col·lectives, i n’accepta els resultats malgrat no satisfacin del tot les seves preferències particulars. A un client només li interessa, amb raó, el seu benestar personal. A un ciutadà li importa el benestar col·lectiu. El client tendeix a l’egoïsme, mentre que el ciutadà és col·laboratiu.
Per tant, la política als ajuntaments ha de defugir de governants que juguen el paper d’agents comercials de partits a la recerca de vots. I les polítiques públiques, enteses com la caixa d’eines de la política per transformar i millorar la realitat municipal, no poden pensar-se per satisfer els interessos particulars de ciutadans entesos com a consumidors compulsius, senzillament perquè és impossible fer content a tothom. La participació ciutadana ens pot ajudar enormement a afrontar amb més garanties i intel·ligència els reptes i necessitats d’uns entorns locals enormement complexes, sempre i quan assumim que els problemes actuals no es deixen ni simplificar, ni reduir, ni sectorialitzar.
Per tant, per tal que una política pública local tingui èxit haurem de generar intel·ligència en el seu contingut, mitjançant processos de diàleg que permetin incorporar opinions de tots els agents implicats. Es tracta de no desvincular el contingut de la forma. A través de la forma (processos participatius) dotarem d’intel·ligència el contingut de les polítiques, i serem més capaços de dur-les a terme assumint que sempre decepcionarem a algú. Les decepcions són inevitables en la gestió del bé comú (mentre que s’han d’evitar quan una empresa tracta amb un client). Dissenyar un procés de participació ciutadana ens ha de servir, no per deixar satisfets a tots i cada un dels ciutadans de forma individual, sinó per arribar a grans acords capaços de superar els interessos particulars.