Eleccions municipals i democràcia unitària

03/02/2023

Febrer de 2023.

El proper 28 de maig es celebraran les eleccions municipals. En breu, es posarà el focus als municipis i l’esfera local es situarà al capdamunt de l’agenda política i mediàtica. Més enllà de programes electorals, lemes de campanya i debats entre candidats s’escau fer una reflexió sobre com els comicis municipals, i el mandat que s’engegarà posteriorment, poden esdevenir una oportunitat per avançar en termes de qualitat democràtica.

Encapçalar o formar part d’una llista electoral té el seu mèrit. Cal posar en valor la voluntat de servei públic de qui s’ofereix a representar la ciutadania durant els propers quatre anys, donat que el context actual és, per dir-ho suau, complicat. 

A ningú se li escapa que vivim en un context tensionat i rígid, on es superposen crisis múltiples i extremadament complexes que impacten directament les realitats locals. Les emocions i la immediatesa han passat per sobre de la racionalitat i la pausa. I en bona part per això, les societats han tendit a la polarització. Avui, tendim a ser dels uns o dels altres, guanyadors o perdedors, pro carril bici o anti carril bici, de Shakira o de Piqué. Viure en un entorn rígid obre les portes a la frustració, a les pors i al descontent social. De fet, aquest escenari de tensió està essent clarament aprofitat pels populismes, que exploten la complexitat del moment per insistir de forma artificiosa en l’aparent manca d’interessos comuns entre polítics i ciutadans.

Amb tot, es podria dir que la nostra democràcia no viu el seu millor moment (segons el CEO, el 74% de catalans es declara poc o gens satisfet amb el funcionament de la nostra democràcia). En aquest sentit, els representants municipals que escollirem aquesta primavera haurien de tenir molt en compte que l’esfera local proporciona oportunitats per millorar la qualitat democràtica del nostre entorn més immediat. Tres apunts al respecte:

Primer. Molts dels conflictes i malentesos polítics es deuen a una descripció pobra de la realitat, a l’absència de matisos, a la tendència a generalitzar. En ocasions estem més ocupats en mostrar el disgust i rebuig que ens provoquen els qui no pensen com nosaltres que en aprofundir en el nostre punt de vista. Els representants municipals (de govern i oposició) haurien de considerar-ho, i entendre que certes decisions requereixen reflexions profundes, pausades i compartides.

Segon. Més enllà de les propostes electorals dels partits, els representants municipals també haurien d’assumir que la realitat és tossuda, complexa i canviant. És probable que durant el període de govern no es pugui desenvolupar tot el que es voldria (o que es va prometre). Quan passi, cal entomar-ho, explicar-ho i adaptar-s’hi definint noves solucions. Fer-ho suposarà un exercici d’honestedat i pedagogia, dos elements claus per millorar la qualitat de la democràcia.

Tercer. Els diferents interessos d’una comunitat local no tenen perquè estar sempre en conflicte, tot i que tampoc hem de ser crèduls i pensar que sempre poden estar en harmonia. Posem en valor la deliberació i el debat, quan toqui. L’escala local permet que certes decisions (especialment les de “ciutat” o “poble”, les que transcendeixen mandats per ser de mirada llarga) puguin incloure elements de diferents enfocaments i opinions. Hi ha projectes que mereixen consensos i acords. És clar que moltes decisions es prendran encertadament des de criteris de majoria; es vota i la majoria guanya (concepció de la democràcia que la politòloga Jane Mansbridge anomena “democràcia adversària”), però farem avenços en la qualitat de les nostres democràcies locals si som capaços de considerar la inclusió, el pluralisme i la deliberació en certes decisions (concepció de “democràcia unitària”, segons Mansbridge).

Si, al marge de la gestió diària dels ajuntaments, es tenen en compte aquestes i d’altres consideracions de fons, els representants municipals poden convertir-se en palanques de millora de la qualitat democràtica de les nostres viles i ciutats. I és que, com adverteix Jane Mansbridge, “quan les societats polítiques obliden o ignoren durant massa temps el seu sentit unitari acaben per caure, també, els consensos que permeten el dissens polític”.

Gerard Quiñones i Macià. Soci Director de Neòpolis. Consultoria Sociopolítica (@gerarneopolis). Article publicat al diari de Girona el 10/02/2023