Urbanisme intel·ligent

12/06/2023

Juny del 2023.

El temps de planificacions urbanístiques locals de creixement i expansió territorial ha passat. Des de fa uns anys s’ha anat imposant la necessitat de planificar l’urbanisme a partir de criteris de contenció. S’aposta pel “reciclatge” i la transformació de les ciutats existents, per exemple,  repensant els usos de determinades zones, o posant en valor la creació o consolidació de centralitats amb usos mixtes. Es tracta d’un model de desenvolupament dels municipis necessàriament més sostenible, saludable, pròsper i ecològic, que caldrà anar desenvolupant amb el pas del temps.

Cada municipi haurà d’adaptar-se als seus ritmes i atendre les seves singularitats però, ja sigui a petita o a gran escala, el món local està avançant a base de transformacions urbanes que, d’entre d’altres, tendeixen a prioritzar l’existència de carrers i espais públics més segurs, cohesionats i que pretenen facilitar la diversitat i el dinamisme.

Amb l’inici del nou mandat municipal 2023-2027 s’obre un període clau per tal que viles i ciutats segueixin desplegant, i fins i tot accelerant, la implantació de mesures urbanístiques amb criteris propis del S.XXI. En aquest sentit, els processos de disseny i implementació de polítiques urbano-territorials als municipis posen sobre la taula (i cada cop ho faran més) un grapat de preguntes bàsiques que els ajuntaments haurien de respondre de forma eficient, intel·ligent i transparent.

Per exemple, si segons els nous criteris de planificació urbana l’espai públic s’interpreta com una sala d’estar (un lloc per relacionar-se, per crear comunitat, per estar-hi a gust, per fer-hi vida social, i no pas una mera infraestructura per poder-se desplaçar d’un lloc a un altre): com creem noves centralitats o en potenciem d’existents de forma realista i adaptant-nos a les dinàmiques locals? De quina manera transformem carrers i places per convertir-los en espais veritablement segurs, amables i on es facilitin lligams socials i dinamisme econòmic? I la mobilitat? Com la redefinim per fer-la més sostenible? Fins a quin punt estem disposats a canviar d’hàbits per moure’ns pel municipi? Cal restringir l’accés als nuclis urbans? Estem disposats a caminar uns minuts en lloc d’aparcar davant de la fleca?

La resposta a aquestes i a moltes altres preguntes són qüestions transcendentals que determinaran cap on i com evolucionaran els nostres municipis. I és precisament per això, per la seva transcendència, que cal ser conscients de la importància de comptar amb l’opinió dels principals protagonistes de l’urbanisme local; la ciutadania. Tindria poc sentit definir transformacions urbanes sense entendre, abans, quin és l’ordre innat i funcional del municipi. L’expertesa de la ciutadania, en tant que usuaris d’equipaments i serveis, protagonistes de les interaccions a l’espai públic, propietaris de comerços o actors principals de la mobilitat s’ha de tenir molt en compte per conèixer amb major detall com funcionen els municipis a la vida real, més enllà dels despatxos de l’ajuntament. Ras i curt, es tracta de ser conscients de la idoneïtat de mirar els municipis comptant amb l’experiència quotidiana de les persones que l’habiten, per complementar i enriquir els coneixements tècnics dels experts en urbanisme.

Els responsables municipals encarregats de promoure transformacions i millores urbanes faran bé si, més enllà d’apostar per criteris de sostenibilitat, també adapten les seves decisions nodrint-se de les aportacions d’aquells que determinen el comportament social i econòmic del seu municipi. L’urbanisme participatiu permet apropar l’evolució i les transformacions dels municipis a la ciutadania. Amb els temps que corren no és poca cosa.

Gerard Quiñones i Macià. Soci Director de Neòpolis. Consultoria Sociopolítica (@gerarneopolis). Article publicat al diari de Girona el 12/06/2023