“La participació està de moda”, em comentava un amic poc vinculat amb política fa pocs dies. És cert, o això sembla. Però anem a pams. Malgrat que en el context sociopolític actual s’està col·locant el concepte participació ciutadana en posicions rellevants de les agendes públiques seguim caminant, en general, damunt d’un terreny no massa sòlid. Ja sigui per la manca d’hàbits de governants i governats, pel poc recorregut de la democràcia deliberativa al nostre país o per les diverses interpretacions del concepte en funció de les ulleres amb que s’analitza no sempre es té clar per a què ha de servir o quins beneficis pot aportar un procés participatiu. En aquest sentit, ens hem proposat aportar elements de debat aprofitant reflexions teòriques i l’experiència directa de Neòpolis en l’àmbit de les polítiques participatives. Intentarem fer-ho de forma entenedora, rebatent 9 tòpics, aparentment convincents, que acostumen a utilitzar-se per posar en dubte la legitimitat de la participació ciutadana. Durant els propers dies anirem publicant escrits per qüestionar diferents arguments crítics amb la participació. LLISTAT DE TÒPICS: