Aquesta és una qüestió enormement subjectiva. És obvi que la promoció d’un procés de participació ciutadana requereix una inversió en recursos humans i econòmics, igual que ho requereix la millora urbanística d’un espai públic, l’elaboració d’un portal web municipal o el manteniment d’un equipament. Els processos participatius no es desenvolupen sols. S’han de dissenyar prèviament, han d’acompanyar-se d’informació clara i honesta sobre l’objecte de debat, cal dinamitzar i analitzar els espais i canals deliberatius i s’han de retornar els resultats per mostrar-ne la seva incidència final en la presa de decisions. En el fons, és una qüestió de prioritats. Els governs es gasten els diners en allò que consideren prioritari, i si la participació ciutadana no es considera una prioritat sempre es tendirà a considerar-la cara i prescindible.