Tenir un pla
04/02/2015
Jornada de propostes amb agents de la societat civil. PDL Palamós
Des de
Neòpolis hem estat treballant darerament en l’elaboració de diferents plans estratègics d’ambit local, com el
Pla Estratègic de Desenvolupament Local de Palamós o el
Pla Estratègic de Caldes de Montbui. Entenem aquest tipus de planificacions com a instruments imprescindibles que permeten aixecar la mirada i fugir de la quotidianitat i, alhora, com a eines que promouen noves maneres de governar. És per això que, per elaborar-los, apostem de forma contundent per a la
generació d’espais de debat i deliberació encaminats a aconseguir un pacte de la societat més que un projecte eminentment tècnic. En aquest sentit, em sembla rellevant aportar algunes refexions sobre la importància de
“tenir un pla”, i les possibilitats que genera per a consolidar una nova manera de governar si s’elabora de forma compartida i des de visions integrals:
De la jerarquia a la xarxa: Elaborar una planificació estratègica local de forma participada i deliberativa suposa un canvi de rol dels governs locals. Els governs ja no són només un exercici d’autoritat des de la cúpula de la institució, sinó que passen a exercir una tasca relacional de contactes i pactes amb una xarxa d’actors presents al territori.
De manar a escoltar: Les planificacions estratègiques elaborades i desplegades de forma compartida també suposen el pas d’una lògica gerencial tradicional (la cúpula de la institució és qui mana) a una lògica de governança (el que importa és escoltar, relacionar-se i liderar xarxes). En altres paraules, es passa d’un govern tecnocràtic i monopolista a un govern participatiu que aposta per lliderar xarxes com a estratègica per afrontar la complexitat de les necessitats actuals.
Dels enfocaments unidimensionals als multidimensionals També esdevé clau, en un context complex i de canvis ràpids i constants, assumir que les planificacions han de fer-se des de mirades integrals. Tradicionalment, les polítiques de promoció econòmica o les de benestar social es dissenyaven i desenvolupaven de forma aïllada a la resta d’àmbits. Obrir la mirada suposa superar les lògiques unidimensionals i entendre que el desenvolupament local, la inclusió social o la gestió territorial s’han d’aboradar des de lògiques multidimensionals. Un pla de desenvolupament econòmic, per exemple, ha de ser capaç d’obrir la mirada i ser conscient que s’ha de redimensionar vinculant l’economia local amb el benestar social, la gestió territorial, el medi ambient, etc. Com a la vida personal, que els ajuntaments tinguin un pla esdevé clau per afrontar el futur. No només perquè permet traçar una ruta, sinó també perquè aprendre’m a fer-la junts, com fan el equips de ciclisme.