Sortim-nos-en junts (II)

13/08/2010

Finalitzava l’escrit de la setmana passada deixant una pregunta a l’aire; “com juntar-nos per multiplicar” i donar resposta a una ciutadania que segueix insatisfeta tot i disposar d’unes administracions públiques que treballen més i millor que abans? Doncs bé, el repte no és fàcil. Tot i que teòricament la idea de fer coses noves junts i deixar de treballar per separat sembla evident, a la pràctica la cosa es complica. I l’experiència de Neòpolis dinamitzant sessions de debat amb tècnics i polítics locals ens ho demostra. Quan ens plantegem com anar més enllà de la gestió eficient de determinats serveis i apostar per la construcció d’un projecte col·lectiu topem amb dificultats, ja que fer operatiu el treball conjunt suposa: 1) Promoure instruments per relacionar-nos amb els agents socials. La dinamització de processos i espais participatius segueix essent un àmbit emergent on encara queda molt camí per aprendre i millorar. Cal paciència, confiança i transparència i no és fàcil apostar-hi en un entorn d’immediatesa i de missatges polítics simplificats. 2) Concretar relacions coherents entre institucions de diferents nivells (Estat – Generalitat – Diputacions, Consells Comarcals – Ajuntaments), a través de convenis i col·laboracions diverses que difícilment es materialitzen sense topar amb dificultats i malentesos. 3) Materialitzar la transversalitat a casa, al sí dels ajuntaments. La consolidació de certs hàbits de treball, les parcel·les, la percepció de falta de temps, els governs de coalició o la manca de lideratges polítics que la promoguin fan que, avui, els nivells de treball transversal als governs locals no siguin, almenys per ara, els òptims. A més, tot aquest seguit de dificultats topen amb una societat dominada clarament per l’individualisme, la qual cosa no afavoreix precisament les apostes per la col·laboració o la suma de complicitats. Ens agradi o no caldrà que articulem respostes amb aquest escenari de referència. En parlarem al següent escrit.