Repensar l’espai públic més enllà de la pandèmia

21/04/2020

Extensió provisional d’una vorera a Auckland, Nova Zelanda (Foto: SUPPLIED)

El passat octubre de 2019, poc abans que comencéssim a saber de l’existència d’una malaltia anomenada COVID-19, es va publicar el llibre “Changing Places. The Science and Art of New Urban Planning” (Princeton University Press, 2019). Un treball escrit a sis mans entre un criminòleg, un epidemiòleg i un professor de polítiques públiques, fet que ja d’entrada demostra que planejament i disseny urbanístic és un assumpte transversal, sense ser el monopoli de cap disciplina concreta. La lliçó fonamental del llibre és que el disseny de tots els aspectes del paisatge urbà, des dels carrers i les voreres fins als espais verds, el trànsit i l’habitatge, influeixen en la salut i la seguretat de les persones que hi viuen. Un aspecte que, com diuen els mateixos autors de bon inici, “Despite its importance, too often policy makers forget that design of places is a viable, leading opportunity for positively shaping people’s lives.”.

El COVID-19 és ja una pandèmia de dimensions globals; una tragèdia humana que ha causat la mort de milers de persones i afectat la vida quotidiana de milions d’altres. Una crisi en tota regla de final incert, per molt que el miratge de certes millores ambientals puguin alleugerir els efectes temporalment. La incertesa és enorme, efectivament, però una de les poques evidències de què disposem és que la qualitat de l’hàbitat -el lloc- importa, ja sigui l’espai privat o el públic. No és una novetat, però ara mateix ho veiem amb major nitidesa.

El confinament ens ha reclòs en la ciutat domèstica i ens ha privat momentàniament de la ciutat pública. Això ha permès posar en relleu que els habitatges que disposen d’espais exteriors, tals com balcons o terrasses, afavoreixen les condicions de quarantena de les persones que hi viuen, significant un primer punt de desigualtat social. Però l’espai públic no es queda enrere, ja que el disseny i el repartiment de l’espai és determinant, com diuen els autors de “Changing Places”. És un bon moment per repensar l’espai públic?

És molt aviat per saber com serà la vida després de la pandèmia. Ens reclourem en nosaltres mateixos? Guanyarà adeptes l’habitatge unifamiliar aïllat en detriment de la ciutat densa? Ens mourem més en vehicle privat per por a agafar el transport públic? Hi haurà un “retorn al camp”? Preguntes encara sense resposta, per molt que puguem tenir intuïcions i fins una feble evidència. Tanmateix, la crisi també pot servir com a catalitzador del canvi, per impulsar polítiques públiques modernitzadores que posin l’èmfasi en la transformació de l’espai físic urbà, d’acord amb tres principis: sostenibilitat, salut i equitat, als quals hi podem afegir  l’impuls a l’economia urbana. Les estratègies i mesures poden ser conjunturals, a curt termini, i estructurals, amb voluntat de permanència.

Les primeres, de tipus conjuntural i provisional, estan relacionades amb la sortida gradual del confinament i es basen en augmentar la distància social per disminuir els contagis. Les estem veient en múltiples ciutats del planeta, des dels EUA a Nova Zelanda, passant per Europa. A grans trets, algunes de les mesures possibles són les següents:

• – Tancament temporal de carrers al trànsit rodat per afavorir el pas de vianants i la distància social.
• – Ampliar les zones d’ús compartit entre vehicles i vianants, limitant provisionalment la velocitat dels primers.
• – Ús de l’urbanisme tàctic per delimitar espais, prioritzant a vianants i ciclistes.
• – Extensió de l’espai destinat a vorera. Per exemple, eliminant temporalment les fileres d’aparcament adjacents.
• – Pintar carrils bici provisionals per incentivar els desplaçaments en bicicleta.

A llarg termini, les actuacions poden convertir-se en estructurals, adquirint un caràcter permanent. L’objectiu també és facilitar el pas de vianants i de vehicles de zero o baixes emissions, preferentment la bicicleta. Aquí ja no es tracta tant de mantenir la distància social, sinó de disminuir la contaminació i mitigar els costos d’aquesta sobre la qualitat ambiental, incloent la salut. En aquest sentit, també hi ha certa evidència que la pol·lució podria tenir correlació amb el grau de mortalitat del COVID-19.

L’estratègia passa també per  corregir el repartiment actual de l’espai urbà, actualment amb un clar biaix a favor del cotxe. Col·lateralment, l’aplicació de les mesures relacionades ha de permetre ampliar la dotació d’espais públics, utils per realitzar tot un reguitzell d’activitats exteriors beneficioses per la salut: des de jocs infantils fins a la pràctica d’esports a l’aire lliure, passant per tot l’entremig possible, incloent aquells espais que, senzillament, permetin passar l’estona descansant o prenent el sol.

Es crea, doncs, un cercle virtuós per la salut, ja que per una banda fomenten una vida sana i per l’altra disminueixen els costos externs propis dels entorns urbans. L’ús de mètodes propis de l’anomenat “Placemaking” afavoreixen la transició cap al nou model i faciliten l’aplicació de les mesures estructurals, ja que parteixen d’una implicació i participació activa de la ciutadania. El projecte es veu com un procés participat, on es valoren els diferents punts de vista sense perdre de vista quin és l’objectiu final, que és fer efectives aquelles solucions que combinin sostenibilitat, salut i equitat.

En definitiva, el “Placemaking” esdevé un mètode de regeneració urbana centrat en els propis veïns i veïnes. Amb a comunitat al centre es garanteix un procés de presa de decisió eficaç que aprofita els actius, la inspiració i el potencial de la comunitat local i dóna lloc a la creació d’espais públics de qualitat que contribueixin a la salut, la felicitat i el benestar de les persones.

Essent conscients de la necessitat de repensar les ciutats i d’afrontar el futur que ve, des de NEÒPOLIS Consultoria Sociopolítica i NSF Consultoria de Ciutat estem treballant conjuntament per oferir-vos el millor suport possible en aquest sentit. Us podem assessorar o elaborar l’estratègia de “Placemaking” concreta pel vostre municipi. A partir d’un rigorós estudi de cada cas concret i nodrint-nos de professionals de diverses disciplines, oferim solucions pràctiques i adaptades a cada realitat. Contacteu-nos i parlem-ne.

Per Narcís Sastre (@narcissastre)