Quan massa coses depenen de massa coses

Actualment, la majoria de les decisions polítiques desencadenen una cascada d’efectes col·laterals. Quan s’impulsen polítiques mediambientals per reduir emissions, topen amb el malestar de sectors productius crucials com l’agrícola, el ramader o el de transports. L’impuls de sistemes de recollida selectiva genera incomoditats i resistències entre veïns. El sistema educatiu, en l’intent d’integrar estudiants amb necessitats diverses, fa evidents les mancances de recursos existents.

La seguretat ciutadana també exemplifica de forma clara la paradoxa actual. La delinqüència es concentra en barris marcats per la precarietat, però el sentiment d’inseguretat s’estén a tota la societat, inflat per discursos mediàtics i percepcions subjectives. Aquí el populisme es mou com a casa: promet solucions ràpides i mà dura, mentre la gestió realment efectiva –la que aposta per la prevenció comunitària, la cooperació institucional i la participació ciutadana– exigeix temps, dades i coordinació. Avui, cap decisió pública és simple.