Presa de Pèl

12/01/2011

NOTA: Torno a publicar l’article ja que, per qüestions de “brossa informàtica”, he borrat l’original. Disculpeu les molèsties. El Tribunal Suprem està fent política quan diu que “el castellà s’ha de reintroduir com a llengua vehicular de manera proporcional i equitativa en tots els cursos de l’ensenyament obligatori”. La sentència dels magistrats que, com molt bé assenyala Lluís Jou al diari Ara, “guanyen oposicions i no eleccions”, obre una guerra lingüística absurda. Som davant un canvi de les regles de funcionament d’un país que es va iniciar aquest estiu amb la sentència del Tribunal Constitucional. El panorama és trist. En matèria lingüística les sentències del Suprem s’allunyen de la realitat. Sóc gironí, i faig vida a Girona. Segurament per això em segueixo sorprenent quan a Barcelona costa que m’entenguin quan demano l’esmorzar parlant en català a un bar de l’Eixample. Malauradament, aquesta és una realitat normalitzada. El català no és present en molts àmbits del dia a dia dels catalans i catalanes. Imaginem un dissabte qualsevol d’un jove català aficionat al motor; engega la PS3 per fer una carrera al “Gran Turismo”. Fet això opta per consultar una revista especialitzada en motor i conèixer les darreres novetats del món de la moto, abans de veure els entrenaments del mundial on “los españoles Márquez y Espargaró luchan por la pole“. On és el català? No ens enganyem, la realitat és la que tan bé descriu Patricia Gabancho a El preu de ser catalans quan diu que “els defensors del bilingüisme (…) batallen per treure el català dels tres únics àmbits on és present amb intensitat – l’escola, la política i els mitjans públics de comunicació-, però no mouen un dit per posar el català en els àmbits de consum i de masses”. Tot i l’èxit col·lectiu que ha suposat el model d’immersió lingüística dels darrers 30 anys a Catalunya són molts els catalans i catalanes que, com els hi passa als Estopa, no dominen el català. Si us plau, que no ens prenguin més el pèl!!!