Gestionar la confiança

22/02/2010

Confiança

Els efectes de la globalitat al món local fan evident que la transversalitat esdevé una condició per garantir l’èxit en el disseny i desplegament de les planificacions estratègiques promogudes pels governs locals. Tot i això, l’experiència de Neòpolis en l’elaboració de planificacions estratègiques ens permet constatar que treballar transversalment no és fàcil. Un bon exemple en aquesta línia apareix quan s’elaboren polítiques que pretenen promoure, horitzontalment, la participació ciutadana.

A priori, tothom reconeix el treball en xarxa com un benefici i, fins i tot, com una necessitat. Però aquest consens unànim es dilueix quan toca passar de la teoria a la pràctica. És llavors, quan es comença a extendre entre polítics i tècnics la sensació de pèrdua de temps i d’autonomia, quan un concepte com la confiança es converteix, o hauria de convertir-se, en protagonista.

El professor Quim Brugué (membre del Consell Assessor de Neòpolis) explica, en diversos articles, com en pot ser d’útil entendre la confiança com un element de gestió que cal promoure i estimular, per assegurar l’èxit de qualsevol pla transversal. El politòleg Brugué va més enllà, i ens proposa materialitzar-ho distingint tres moments claus de la confiança:

– El moment inicial (assumir i reconèixer les fortaleses i febleses de treballar transversalment)

– El moment del desenvolupament (reconèixer el paper i rellevància de la resta d’agents implicats)

– El moment de la consolidació (identificar-se amb el projecte de forma decidida)

Em sembla que seria una bona notícia que les administracions locals comencessin a tenir en compte aquest tipus de concepte, i més en moments de crisi (econòmica i de confiança!). Apostar per noves formes de gestió innovadores que prenguin atenció a elements aparentment tan abstractes com la confiança interna pot ser el primer pas per començar a recuperar una altra tipus de confiança, la dels ciutadans vers els seus governants.