Estratègies locals després d’una pandèmia
21/10/2022
Octubre de 2022.
És cert. Les coses han canviat menys del que molts imaginaven (o desitjaven) durant les llargues setmanes del confinament provocat per l’expansió de la Covid-19 a principis de 2020. En sortirem millor, deien alguns. Tot anirà bé, clamaven molts llençols adornats amb arcs de Sant Martí a balcons i façanes. Ja fa gairebé tres anys d’aquell optimisme confinat, i només cal veure un telenotícies o consultar el timeline de Twitter per comprovar que els conflictes públics i el malestar social tendeixen a accentuar-se de forma exponencial, a tots nivells.
Efectivament, creure que l’impacte sobtat que va generar la pandèmia a les dinàmiques col·lectives i individuals ens convertiria en una societat millor, per causa-efecte i de cop, era pecar d’ingenu. Però també és possible que puguin pecar de pessimistes aquells que creuen que la pandèmia no ha generat cap transformació positiva. De fet, per tal que certs canvis es consolidin calen processos graduals i pausats que, com la pluja fina, vagin calant. Molt millor que les torrentades abruptes o els focs d’artifici, molt espectaculars però efímers i de poca volada.
Un exemple dels canvis a mig termini que pot haver provocat la crisi sanitària del coronavirus és la redefinició de prioritats i apostes dels gestors locals. En pocs mesos es celebraran a Catalunya les primeres eleccions municipals postpandèmiques. Els aspirants a governar els nostres pobles i ciutats hauran d’identificar nous desafiaments i plantejar propostes a una ciutadania amb percepcions i necessitats diferents a les d’abans de la pandèmia.
A mitjans de setembre, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) va organitzar la VI Edició de l’Escola de Governs Locals que sota el lema “A punt per les municipals” va congregar més d’un centenar de càrrecs electes d’ajuntaments catalans a Vila-Seca. Més enllà de generar sinèrgies i rebre formació i informació sobre qüestions d’interès en vistes a les municipals de 2023, la jornada va servir per generar una dinàmica de debat entre els participants per definir de forma col·lectiva els principals reptes estratègics per al proper mandat. Els resultats de la deliberació són prou concloents, i probablement divergeixen de les conclusions a les que s’hagués arribat sense haver viscut una pandèmia i navegar en un context d’inestablitat, incertesa i crisis múltiples.
El debat compartit va fixar com a reptes estratègics dels ajuntaments un seguit de qüestions considerades claus per garantir una gestió local intel·ligent durant els propers anys. En detriment de certs àmbits considerats prioritaris fins no fa massa temps (com el màrqueting local o les lògiques clàssiques basades en grans transformacions urbanístiques), guanyen pes noves perspectives d’intervenció que donen prioritat a les persones i a la sostenibilitat.
Vetllar per la qualitat de vida de veïns i veïnes s’esgrimeix com un dels objectius fonamentals per als propers anys. En aquest sentit els electes consideren clau desenvolupar polítiques innovadores que serveixin per dissenyar nous models de mobilitat amb els vianants com a protagonistes, promoure la convivència comunitària basada en el civisme i la millora de les percepcions de seguretat o cercar noves fórmules per atendre situacions de vulnerabilitat residencial i facilitar l’accés a l’habitatge. Alhora, també es considera una prioritat posicionar la sostenibilitat al centre de les agendes locals. Per a fer-ho es plantegen intervencions que promoguin planificacions urbanístiques que afrontin la crisi ecològica, que naturalitzin pobles i ciutats, i que garanteixin majors nivells d’eficiència energètica a tots nivells. En definitiva, obrir les portes a un model de gestió urbano-territorial més sostenible, ambiental i socialment parlant.
Fora bo que les intencions consensuades pels càrrecs electes es converteixin en accions, i que no es quedin en boniques declaracions d’intencions dins dels programes electorals. El nou mandat que s’iniciarà a mitjans del 2023 esdevé una oportunitat per a que els governs locals afrontin la complexitat del moment atenent les necessitats actuals i de futur, amb les persones i la sostenibilitat al punt de mira.
Gerard Quiñones i Macià. Soci Director de Neòpolis. Consultoria Sociopolítica (@gerarneopolis). Article publicat al diari de Girona