Democràcia integral

18/11/2009

Durant les darreres setmanes, des de Neòpolis, estem treballant en el diagnòstic d’un Pla Local d’Inclusió Social. A hores d’ara estem centrats en el treball de camp per elaborar un mapa relacional que permeti visualitzar què es fa i amb qui per promoure la inclusió. Totes les entrevistes a personal tècnic tenen un comú denominador; els efectes de la crisi es noten abastament en la gestió dels serveis socials a escala local. Alguns exemples. Les borses de treball tenen menys llocs de treball per oferir i han augmentat la llista de demandants de feina, les famílies sense ingressos que poden quedar-se sense habitatge per desnonament també han augmentat significativament, igual que els tràmits per accedir al PIRMI. Els criteris pautats pel SOC per accedir a llocs de treball dels Plans d’Ocupació han canviat i s’adrecen exclusivament a membres de famílies que no tenen cap mena d’ingrés. Fins i tot la crisi afecta a les relacions de parella. A Girona, el percentatge de divorcis ha disminuit un 14%. No estic descobrint res de nou aquests dies, però el fet d’estar-hi treballant m’ha fet recordar una entrevista al sociòleg Mario Bunge que fa uns mesos va emetre el programa Millenium del Canal 33. El Sr. Bunge presentava un llibre titulat Filosofia Política. Solidaridad, cooperación y democracia integral. És un bon exemple per passar de la teoria a la pràctica. L’autor ens explica que la filosofia política no és un luxe sinó una necessitat per entendre l’actualitat política i social i, sobretot, per pensar un futur millor. Les recomanacions de Bunge em semblen prou rellevants en un moment com l’actual. D’entre d’altres el llibre explica que una política responsable no hauria de fonamentar-se en la ideologia sinó en la filosofia, especialment en l’ètica, axí como en una ciència social sèria i rigorosa. L’autor planteja la possibilitat d’ampliar la democràcia del terreny polític a d’altres terrenys: l’administració de la riquesa, l’entorn natural i la cultura. L’alternativa al capitalisme en crisi és, segons Bunge, la democràcia integral. És a dir, igualtat d’accés a les riqueses naturals, igualtat de sexes i races, igualtat d’oportunitats econòmiques i culturals i participació ciutadana en la gestió de la cosa pública. No puc estar-hi més d’acord!