Confiança i governs locals en temps de crisi

21/10/2009

Publicat al Diari de Girona el dia 19/10/09 El terme crisi s’ha instal•lat a les nostres vides en els darrers temps. Crisi econòmica, crisi del sistema de partits, democràcia en crisi, crisi institucional, crisi de valors… són conceptes més que presents al panorama mediàtic i quotidià. Un entorn que afecta de forma directa l’opinió pública i que s’acaba traduint en una manca de confiança generalitzada. Davant d’aquesta situació algunes veus s’alcen per dir-nos, amb raó, que les crisis també generen oportunitats que cal aprofitar. Dins d’aquest context, els governs més pròxims a aquesta ciutadania desconfiada tenen el deure de detectar i desenvolupar oportunitats de millora per contribuir al procés de recuperació que tant esperem. El moment actual sembla prou òptim per reclamar als ajuntaments que liderin la consolidació de fórmules de governança innovadores, basades en xarxes i relacions amb la societat civil. De fet, als ajuntaments de comarques gironines, aquesta és una tendència que es podria considerar iniciada (que no consolidada). Una dada per il•lustrar-ho; l’any 2008 la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat va atorgar més de 495.000 € als ens locals gironins per promoure la participació ciutadana. La participació al món local, doncs, ha traspassat les fronteres dels programes electorals i s’ha convertit en una opció real per la qual s’hauria d’apostar de forma decidida. I això vol dir fer-ho ben fet, assumint el lideratge necessari, comprenent la dimensió pedagògica i d’aprenentatge que suposa, evitant la frustració d’expectatives ciutadanes i, en conseqüència, recuperant des de la proximitat local la confiança perduda. Però cal tenir molt present que per consolidar aquest procés de millora en les formes de governar el món local no podem dir participació ciutadana a qualsevol acció, sinó que caldran processos participatius que des d’un bon principi tinguin clars cinc elements bàsics. 1) La participació no és una finalitat, sinó un instrument al servei de la millora d’una política pública. 2) S’ha d’entendre la participació com un diàleg constructiu en el qual no només es debaten idees i es fan aportacions sinó que també es garanteixen conclusions. 3) La participació no és una forma d’evitar conflictes sinó de gestionar-los. 4) La participació no competeix ni amb la democràcia representativa ni amb les responsabilitats públiques, les complementa. 5) La participació s’ha d’entendre com un conjunt d’activitats que reflecteixen una altra manera de fer. Si els ajuntaments promouen la implicació de la ciutadania des d’aquests termes, la seva contribució a recuperar la confiança perduda pot ser més que rellevant. La proximitat amb el ciutadà és evident i els instruments per fer-ho hi són. Ens hi posem?