neopolis@neopolis.cat

L’hora del desenvolupament local

07/03/2012

participacio ciutadana

Sense cap mena de dubte l’economia impregna bona part de les nostres vides. Una pila de titulars mediàtics ens ho recorden a diari: Eurovegas, dèficit, pacte fiscal, atur, taxa turística, etc. En aquest sentit, em sembla interessant dedicar aquest escrit al rol que han jugat, juguen i haurien de jugar els governs locals en temes de promoció econòmica i desenvolupament. Des de finals del S.XX el món local ha engegat un camí per allunyar-se de la vella tradició franquista basada en la desconfiança absoluta cap als governs locals i tot el que pogués sonar a autonomia local. D’aquesta manera s’ha anat configurant una nova lògica segons la qual els governs locals han guanyat pes com a agents actius en l’adopció de decisions per caracteritzar els territoris. Així, els governs locals han tendit a donar resposta al procés de globalització aprofitant el seu potencial de desenvolupament i entenent que cada territori requereix d’un tractament específic per desenvolupar instruments adequats i promoure l’anomenat desenvolupament endogen. Vázquez Barquero explica com aquest nou model de polítiques de desenvolupament local ha viscut diferents etapes o generacions: – Primera generació: Reacció del sector púbic a través d’incentius per a la localització i manteniment d’empreses al territori (a través de mesures d’autocupació, treball protegit, infraestructures, etc.) – Segona generació: Anticipació público-privada fomentant el desenvolupament de recursos immaterials (facilitant millores en la competitivitat de les empreses locals, recolzant l’emprenedoria, creant vivers d’empreses o centres tecnològics, etc.) – I, finalment, una tercera generació (a la que caldria que els governs locals es vagin apuntant) on les mesures reactives i anticipatives s’emmarquen i es complementen amb estratègies de la societat local per tal de millorar el sistema empresarial i del territori (a través del treball conjunt de xarxes d’actors, del màrqueting local, d’especialitzacions, etc). Ras i curt, el model de Silicon Valley. Es tracta de millorar els resultats de l’economia local incidint en l’entorn i cercant l’equilibri entre l’eficiència econòmica, l’equilibri social i territorial i la sostenibilitat ambiental. I això no és possible sense la participació i compromís de la societat local. Des de Neòpolis estem treballant en planificacions que pretenen respondre  aquesta lògica (estratègies de la societat local -> reacció + anticipació + estratègia). Us convidem a contactar amb nosaltres en el cas d’estar-hi interessats.


© Neòpolis 2024

Buscar